La segona classe del curs de català la vam començar [comezámola] aprenent a presentar-nos seguint l’estructura bàsica següent:
“Sóc [l’Amparo, l’Alessandro, la Maria, el Suso] // Em dic [Amparo, Alessandro, Maria, Suso] – I sóc de [Pontevedra] però visc a [Santiago]”.
A partir d’aquesta frase bàsica vam començar a veure els pronoms personals (jo, tu, ell-ella, nosaltres, vosaltres, ells-elles) i el present d’indicatiu dels verbs ser i dir-se. Tot i que no el vam treballar [non o traballamos] a classe, també va aparèixer el verb viure.
Tot seguit, vam començar [comezamos] a treballar amb el mètode EuroComRom, un mètode ideat pel professor Tillbert Dídac Stegmann per tal d’afavorir el multilingüisme a Europa i per fer que l’aprenentatge de llengües de la mateixa família lingüística sigui fàcil, amè i ràpid.
El primer que vam fer [fixemos] va ser [foi] fer un cop d’ull a la llista de les cent quaranta-set [147] paraules que formen el nucli del lèxic panromànic, és a dir, que s’han mantingut —tot i que hi puguin haver diferències de significat— en totes les llengües romàniques.
El repàs d’algunes paraules d’aquesta llista ens va servir [serviunos] per començar a identificar fenòmens que ens serveixen per deduir semblances i diferències entre el gallec i el català (per exemple, la pèrdua de les –o i –e finals: campo-camp, carne-carn; el manteniment del grup qua- inicial, com en portuguès o en gallec oriental: cal-qual, cando-quan; o bé, que moltes de les paraules patrimonials començades per cl- / pl- / fl- del català comencen per chi- [ki] / pi- / fi- en italià, per ll- en castellà o per ch- en gallec. Fixeu-vos en l’exemple:
Català: La clau és en una sala plena de flames.
Italià: La chiave è in una sala piena di fiamme.
Espanyol: La llave está en una sala llena de llamas.
Gallec: A chave está nunha sala chea de chamas.
Establir totes aquestes relacions ens pot servir per deduir paraules quan llegim o escoltem una altra llengua. Aquesta llista la podeu trobar a les pàgines 38-41 de l’edició gallega del manual i a les pàgines 36-39 de l’edició catalana.
Finalment, vam inaugurar [inauguramos] la secció ‘Catalans a Galícia’ (com si fos un programa de ràdio!) i vam treballar [traballamos] aquest text de Josep Maria Espinàs, del llibre A peu per Galícia.
Finalment, vam inaugurar [inauguramos] la secció ‘Catalans a Galícia’ (com si fos un programa de ràdio!) i vam treballar [traballamos] aquest text de Josep Maria Espinàs, del llibre A peu per Galícia.
A la part de sota del text teniu les paraules que vam anar [fomos] comentant i que podeu continuar mirant a casa. Per ampliar vocabulari, us recomano que cerqueu [o busqueu] les paraules que no entengueu al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) o al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, que teniu enllaçats a la columna de la dreta.
Per acabar, podeu mirar-vos aquest vídeo on apareix el professor Stegmann parlant en occità i explicant el seu cas: ell va néixer [naceu] a Barcelona, fill del director del Col•legi Alemany, i hi va viure [viviu] fins als 10 anys, però va marxar [marchou] de la ciutat sense saber ni tan sols que s’hi parlava català. Ja de gran, va començar a aprendre la llengua catalana i, a partir d’aquí, altres llengües com l’occità.
Fixeu-vos en la gran semblança de l’occità amb el català i com aquesta llengua tan maltractada, pròpia de tot el migdia de França, és el pont entre el català i el francès, tal com us vaig dir [dixen] a la primera classe. Aprendre el català us servirà, entre altres moltes coses, per poder entendre el sentit general d’un text, oral o escrit, en occità.
Fixeu-vos en la gran semblança de l’occità amb el català i com aquesta llengua tan maltractada, pròpia de tot el migdia de França, és el pont entre el català i el francès, tal com us vaig dir [dixen] a la primera classe. Aprendre el català us servirà, entre altres moltes coses, per poder entendre el sentit general d’un text, oral o escrit, en occità.
Fins dimecres vinent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada