La setmana passada vam seguir treballant el text d’en Josep Maria Espinàs per treure’n tota la informació lingüística que ens fos possible.
Vam comprovar com, només amb la lectura d’un text, podem extreure'n força elements gramaticals que ens permetin deduir paradigmes, per exemple, d’articles (determinats i indeterminats), de demostratius (de primer i segon grau), d’indefinits, de possessius, etc.
Per començar, vam encerclar els articles determinats (el, la, els, les i l' davant de vocal) que hi ha al text. A partir d’aquí, ja podem establir dues normes generals: el plural del masculí es fa afegint-hi una essa i el plural del femení es fa canviant la –a àtona per –es.
El segon pas va ser cercar els exemples d’articles indeterminats (un, una, uns, unes), però només en vam trobar dos: un i una. Com vam completar la informació? Seguint les dues normes deduïdes a partir dels articles determinats: un+s = uns i un-a>un-es = unes. A més a més, dins el text apareix l’article indeterminat femení amagat dins la paraula algunes.
I, si partim d’aquest indefinit femení plural, podem reconstruir-ne la resta del seu paradigma desfent les regles anteriors: algunes>alguna i algun>alguns (fixeu-vos que no porten accent!).
Pel que fa als demostratius, en vam trobar aquest, aquesta i aquests, de primer grau, i aquells de segon grau. A partir d’aquesta informació, en deduïm els que falten: aquests // aquell, aquella i aquelles.
Tot seguit, vam trobar que només hi ha un possessiu en tot el text (la seva), però en vam anar deduint tota la resta del paradigma. A més de les semblances amb el gallec (el meu, els meus / el teu, els teus / el seu, els seus), hem de tenir en compte que els possessius solen tenir les mateixes lletres que els pronoms reflexius (m de primera persona: em, meu; t de segona persona: et, teu; s de tercera persona: es, seu; etc.). I, si veiem que el femení de seu és seva, ja podem saber quins són els altres tenint en compte que en català, tot sovint la u es correspon amb una v: el seu, la seva, els seus. les seves (cosa que també passa amb el lèxic: neu>nevar).
Per acabar, vam buscar totes les formes verbals de la primera conjugació per començar a conèixer les característiques dels verbs catalans (els acabats en –ar fan els gerundis en –ant, els participis en –at, –ada, –ats, –ades). Hem de tenir en compte que la immensa majoria dels verbs de les llengües romàniques són de la primera conjugació, a la qual s’incorporen els verbs que es creen de nou (clicar, etc.), i que només n’hi ha dos d’irregulars: anar i estar.
Durant la propera classe practicarem amb tots els coneixements que ja tenim per tal de reforçar-los i que quedin clars.
Avui us recomano dos vídeos interessants. El primer és un petit reportatge de la sèrie Linguàrium ("Som rics, parlem llengües") dedicat a l'Anxo Baranga, un actor (membre de Furafollas Agrupación Teatral, un grup de teatre gallegocatalà) i pintor gallec establert de fa molts anys a Barcelona.
Fins dimecres!
Avui us recomano dos vídeos interessants. El primer és un petit reportatge de la sèrie Linguàrium ("Som rics, parlem llengües") dedicat a l'Anxo Baranga, un actor (membre de Furafollas Agrupación Teatral, un grup de teatre gallegocatalà) i pintor gallec establert de fa molts anys a Barcelona.
El segon és un programa de Televisió de Catalunya que es diu El convidat. El presentador, l'Albert Om, va a casa d'un personatge conegut i hi passa el cap de setmana. En aquest capítol l'anfitriona és la Benedetta Tagliabue, una arquitecta italiana que treballa arreu del món des de Barcelona i que ha fet del català la seva llengua habitual.
Fins dimecres!
2 comentaris:
Molt interessant i genials les canços que se sentien de fons en El Convidat.
Sí que és molt interessant, Noelia. A mi aquest programa m'agrada molt i hi ha molta gent que vol que facin un recopilatori amb les cançons del programa. Fins demà!
Publica un comentari a l'entrada