Quarta classe (9-11-2011)

La quarta classe del curs la vam començar amb una explicació sobre els diccionaris principals de la llengua catalana. Per ordre de més modern a més antic, tenim en primer lloc el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), que és el diccionari normatiu i de referència de la llengua. En segon lloc, hi ha el Diccionari de la Llengua Catalana de la Gran Enciclopèdia Catalana, que recull el cabal lingüístic propi de la llengua estàndard (cosa que vol dir que també té una funció normativa  —tot i que no estrictament— i que el podem fer servir per redactar qualsevol document formal, estàndard o culte). Per acabar, el tresor lexicogràfic més gran de qualsevol llengua romàtica és el Diccionari Català-Valencià-Balear, també conegut com a Alcover-Moll, en honor als seus autors, i que és molt útil per conèixer paraules dialectals, col•loquials, medievals, antigues, etc., que no apareixen en la resta de diccionaris. Teniu els enllaços a aquestes obres de consulta a la columna de la dreta.

Després d’aquesta explicació, vam repassar alguns dels elements que hem anat veient des que va començar el curs, com la conjugació del verb ser o del verb dir-se, i altres partícules com els articles, els demostratius o els possessius.

Tot seguit vam reprendre la primera conjugació per veure el present, el l’imperfet i el futur d’indicatiu dels únics dos verbs irregulars de tota la conjugació: anar i estar. La resta de verbs, es conjuguen segons el model del verb cantar, que us vaig passar en un full que podeu recuperar aquí.

Tal com us vaig dir, els passats d’indicatiu en català (el perfet i el passat perifràstic) són molt senzills, perquè l’un es construeix amb el present del verb haver + l’infinitiu i, l’altre, amb unes formes modernes o arcaiques del present del verb anar + l’infinitiu. Per tant, L’única dificultat és distingir quan se’n fa servir un i quan se’n fa servir l’altre.

La distribució és la mateixa que la del pretèrit perfet compost (he cantado) i el pretèrit perfet simple (canté) de l’espanyol estàndard. Per exemple:

Aquest matí he cantat a la dutxa – Esta mañana he cantado en la ducha.

Ahir vaig cantar en un sopar – Ayer canté en una cena.

És molt fàcil: quan encara estem dins el període temporal al qual ens referim, utilitzen el perfet i, si aquest període temporal ja s’ha acabat, utilitzem el passat perifràstic. Per exemple:

Aquesta setmana hem estudiat els temps verbals. [Som dins el mateix període]
Durant la classe passada vam estudiar el passat en català. [S'ha acabat el període temporal]

No he viatjat gens, aquest any. [Som dins el mateix període]
L’any passat vaig viatjar molt. [S'ha acabat el període temporal]

Avui al matí he fet un cafè amb llet. [Som dins el mateix període]
Ahir a la nit vaig fer un gintònic. [S'ha acabat el període temporal]

Des del gener, he anat tres vegades a Mallorca. [Som dins el mateix període]
Al gener, vaig anar a Mallorca. [S'ha acabat el període temporal]

Amb tots els elements que hem vist durant aquestes quatre classes, ja teniu prou elements com per construir un petit text sense gaires dificultats. Aquesta és l’activitat que us proposo, que feu una petita redacció de tema lliure, que me l’entregueu demà i us la tornaré corregida la setmana vinent.

I no us amoïneu gens ni mica per l’ús de paraules com gaire, que les anirem veient fins que quedin clares!

Aquesta setmana us proposo una entrevista... de l’any 1988. El Josep Maria Espinàs, que ja hem anat coneixent a les classes, presentava cap al final de la dècada dels vuitanta un programa d’entrevistes a Televisió de Catalunya que es deia Identitats. Una de les entrevistes la hi [lla] va fer a la Montserrat Roig, una escriptora i periodista barcelonina morta prematurament als quaranta-cinc anys. Dijous passat, dia deu, va ser el vintè aniversari de la seva mort. Us proposo que mireu aquesta entrevista, feta tres anys abans que morís, perquè la conegueu una mica.

I, com sempre, hi podem trobar la connexió gallega: la Montserrat Roig era lectora de l’Àlvaro Cunqueiro.

Salut i fins demà!