Com que dúiem [portàvem] moltes classes avançant força gramàtica i familiaritzant-nos amb els verbs, durant la sisena classe vam acabar de corregir les quatre frases que ens quedaven de l’exercici de verbs i vam passar a fer el joc d'endevinar personatges.
El joc que vam fer és aquest en què un participant pensa un personatge (real o fictici, humà o no humà) i la resta l’han d’endevinar mitjançant tot de preguntes que l’interrogat ha de respondre simplement amb sí o no.
La intenció del joc, a més de passar-nos-ho bé, era començar a conèixer el vocabulari relatiu a les descripcions físiques i tot aquell que anés apareixent. Per començar, vam veure les paraules següents (cerqueu als diccionaris les que no entengueu):
- Alt, alta; baix, baixa; gras, grassa; prim, prima (pel que fa a l’aspecte general).
- Cabells [sempre en plural] negres, rossos, pèl-rojos, castanys, grisos, blancs... (un noi de cabells castanys; un noi ros, una noia rossa; un noi pèl-roig, una noia pèl-roja...). O bé, si no en té: calb, “té el cap pelat”... I, quant a la forma: curts, llargs, en mitja melena, arrissats/rinxolats, tenyits...
- Moreno/morè, morena (pel que fa al color de la pell)
- Ulls verds, negres, marrons, castanys, blaus...
- Un home pot portar (o tenir) barba o bigoti.
- Una dona o un home poden dur ulleres, arracades, barret, gorra, visera...
- Poden tenir els llavis prims, molsuts, grossos...
- I, finalment, encara ens acostarem més al personatge si sabem si és viu o és mort; si és home o si és dona; si és gran o és jove; si és un nen o una nena, un noi o una noia...
- I també és interessant saber a què es dedica, de què treballa, d’on ve...
El joc va donar molt bon resultat i tothom es va engrescar a parlar. Potser en tornem a fer un aviat. Com sempre, jugar és una manera d’aprendre i de passar-s’ho bé alhora.
Un dels personatges que van sortir (escriptora, dona, del segle dinou...) és la Rosalía de Castro. Si voleu saber una mica més sobre les primeres traduccions d'aquesta poeta al català, podeu llegir un parell d'articles (aquí i aquí) que l'Helena González —professora de Filologia Gallega a la Universitat de Barcelona— va escriure sobre una traducció de 1917. Durant el segle XX també han aparegut altres traduccions d'aquesta autora, com la del recull Deu poemes gallecs, editat a Santiago el 1954, de Tomàs Garcés, o la que s'inclou dins l'antologia Quinze poetes gallecs, de 1976. Aquesta antologia ja és un clàssic de la poesia gallega traduïda al català i la podeu adquirir (per només 5€) en línia a la pàgina de l'Editorial Moll, que fa dècades que treballa des de Mallorca per la llengua i la cultura dels Països Catalans.
Aquest vespre farem un repàs breu sobre alguna de les coses que vam dir durant la classe de la setmana passada i començarem a treballar el text d’El petit príncep. Mireu de trobar-hi tot el que us vaig indicar a l’entrada anterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada