Sisena classe (23-11-2011)

Com que dúiem [portàvem] moltes classes avançant força gramàtica i familiaritzant-nos amb els verbs, durant la sisena classe vam acabar de corregir les quatre frases que ens quedaven de l’exercici de verbs i vam passar a fer el joc d'endevinar personatges.

El joc que vam fer és aquest en què un participant pensa un personatge (real o fictici, humà o no humà) i la resta l’han d’endevinar mitjançant tot de preguntes que l’interrogat ha de respondre simplement amb sí o no.

La intenció del joc, a més de passar-nos-ho bé, era començar a conèixer el vocabulari relatiu a les descripcions físiques i tot aquell que anés apareixent. Per començar, vam veure les paraules següents (cerqueu als diccionaris les que no entengueu):

• Alt, alta; baix, baixa; gras, grassa; prim, prima (pel que fa a l’aspecte general).
• Cabells [sempre en plural] negres, rossos, pèl-rojos, castanys, grisos, blancs... (un noi de cabells castanys; un noi ros, una noia rossa; un noi pèl-roig, una noia pèl-roja...). O bé, si no en té: calb, “té el cap pelat”... I, quant a la forma: curts, llargs, en mitja melena, arrissats/rinxolats, tenyits...
• Moreno/morè, morena (pel que fa al color de la pell)
• Ulls verds, negres, marrons, castanys, blaus...
• Un home pot portar (o tenir) barba o bigoti.
• Una dona o un home poden dur ulleres, arracades, barret, gorra, visera...
• Poden tenir els llavis prims, molsuts, grossos...
• I, finalment, encara ens acostarem més al personatge si sabem si és viu o és mort; si és home o si és dona; si és gran o és jove; si és un nen o una nena, un noi o una noia...
• I també és interessant saber a què es dedica, de què treballa, d’on ve...

El joc va donar molt bon resultat i tothom es va engrescar a parlar. Potser en tornem a fer un aviat. Com sempre, jugar és una manera d’aprendre i de passar-s’ho bé alhora.

Un dels personatges que van sortir (escriptora, dona, del segle dinou...) és la Rosalía de Castro. Si voleu saber una mica més sobre les primeres traduccions d'aquesta poeta al català, podeu llegir un parell d'articles (aquí i aquí) que l'Helena González —professora de Filologia Gallega a la Universitat de Barcelona— va escriure sobre una traducció de 1917. Durant el segle XX també han aparegut altres traduccions d'aquesta autora, com la del recull Deu poemes gallecs, editat a Santiago el 1954, de Tomàs Garcés, o la que s'inclou dins l'antologia Quinze poetes gallecs, de  1976. Aquesta antologia ja és un clàssic de la poesia gallega traduïda al català i la podeu adquirir (per només 5€) en línia a la pàgina de l'Editorial Moll, que fa dècades que treballa des de Mallorca per la llengua i la cultura dels Països Catalans.

Aquest vespre farem un repàs breu sobre alguna de les coses que vam dir durant la classe de la setmana passada i començarem a treballar el text d’El petit príncep. Mireu de trobar-hi tot el que us vaig indicar a l’entrada anterior.

Cinquena classe (16-11-2011)

La darrera classe l'hem dedicada a repassar alguns dels verbs que hem vist fins ara (ser, estar, viure i dir-se) i la distribució del perfet i del passat perifràstic d’indicatiu, que fem servir depenent de si ens trobem, o no, dins la unitat temporal a la quan ens referim.

Us els penjo aquí perquè els pugueu descarregar si no vau venir a classe. Dimecres vinent els acabarem de corregir i de comentar i us penjaré el solucionari perquè reviseu si heu apuntat bé les correccions.

Per a la setmana vinent, us proposo un exercici sobre el primer capítol d’El petit príncep (per als que no vau venir, no us serà difícil trobar-lo a les biblioteques. Això sí, assegureu-vos que és la traducció de l’Anna i l’Enric Casassas). 

Heu de llegir-lo a casa i mirar de trobar-hi els elements següents:

—Els passats perifràstics i els perfets. Observeu quina distribució tenen i quan es fan servir.

—Hi trobeu algun pronom en o hi? A què deuen fer referència, en el context en què apareixen?

—Intenteu trobar les formes que hi hagi del pronom de primera persona em i del pronom de tercera persona es. Penseu que aquests pronoms varien la forma segons si es troben abans o després del verb i segons si van precedits o seguits d’una vocal o d’una consonant (pot ser que s’apostrofin, etc.).

—Quins participis hi ha en el text? Els podem agrupar segons la terminació i la conjugació a la qual pertanyen?

—Finalment, què volen dir les expressions següents?: “una pila”, “a prop”, “gaire” i “amb prou feines” (cerqueu-les, si us cal, als diccionaris).

La propera classe comentarem tots aquests elements lingüístics i farem una mica de pràctica de lectura.

La recomanació d’avui és un capítol que, tot i que amb una mica de retard, és molt adient per a aquestes dates. És de la sèrie d’humor Plats bruts, que han tornat a emetre no fa gaire per Televisió de Catalunya. En aquest capítol podreu veure, ni que sigui en to d’humor, què és la castanyada. A diferència dels magostos, que se celebren duran tota la temporada de castanyes, a la castanyada només se celebra durant la vigília de l’u de novembre. Si podeu, fixeu-vos en quin vocabulari apareix al programa i, si tenim temps, en parlarem el pròxim dia.

Que tingueu una bona setmana!

Quarta classe (9-11-2011)

La quarta classe del curs la vam començar amb una explicació sobre els diccionaris principals de la llengua catalana. Per ordre de més modern a més antic, tenim en primer lloc el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), que és el diccionari normatiu i de referència de la llengua. En segon lloc, hi ha el Diccionari de la Llengua Catalana de la Gran Enciclopèdia Catalana, que recull el cabal lingüístic propi de la llengua estàndard (cosa que vol dir que també té una funció normativa  —tot i que no estrictament— i que el podem fer servir per redactar qualsevol document formal, estàndard o culte). Per acabar, el tresor lexicogràfic més gran de qualsevol llengua romàtica és el Diccionari Català-Valencià-Balear, també conegut com a Alcover-Moll, en honor als seus autors, i que és molt útil per conèixer paraules dialectals, col•loquials, medievals, antigues, etc., que no apareixen en la resta de diccionaris. Teniu els enllaços a aquestes obres de consulta a la columna de la dreta.

Després d’aquesta explicació, vam repassar alguns dels elements que hem anat veient des que va començar el curs, com la conjugació del verb ser o del verb dir-se, i altres partícules com els articles, els demostratius o els possessius.

Tot seguit vam reprendre la primera conjugació per veure el present, el l’imperfet i el futur d’indicatiu dels únics dos verbs irregulars de tota la conjugació: anar i estar. La resta de verbs, es conjuguen segons el model del verb cantar, que us vaig passar en un full que podeu recuperar aquí.

Tal com us vaig dir, els passats d’indicatiu en català (el perfet i el passat perifràstic) són molt senzills, perquè l’un es construeix amb el present del verb haver + l’infinitiu i, l’altre, amb unes formes modernes o arcaiques del present del verb anar + l’infinitiu. Per tant, L’única dificultat és distingir quan se’n fa servir un i quan se’n fa servir l’altre.

La distribució és la mateixa que la del pretèrit perfet compost (he cantado) i el pretèrit perfet simple (canté) de l’espanyol estàndard. Per exemple:

Aquest matí he cantat a la dutxa – Esta mañana he cantado en la ducha.

Ahir vaig cantar en un sopar – Ayer canté en una cena.

És molt fàcil: quan encara estem dins el període temporal al qual ens referim, utilitzen el perfet i, si aquest període temporal ja s’ha acabat, utilitzem el passat perifràstic. Per exemple:

Aquesta setmana hem estudiat els temps verbals. [Som dins el mateix període]
Durant la classe passada vam estudiar el passat en català. [S'ha acabat el període temporal]

No he viatjat gens, aquest any. [Som dins el mateix període]
L’any passat vaig viatjar molt. [S'ha acabat el període temporal]

Avui al matí he fet un cafè amb llet. [Som dins el mateix període]
Ahir a la nit vaig fer un gintònic. [S'ha acabat el període temporal]

Des del gener, he anat tres vegades a Mallorca. [Som dins el mateix període]
Al gener, vaig anar a Mallorca. [S'ha acabat el període temporal]

Amb tots els elements que hem vist durant aquestes quatre classes, ja teniu prou elements com per construir un petit text sense gaires dificultats. Aquesta és l’activitat que us proposo, que feu una petita redacció de tema lliure, que me l’entregueu demà i us la tornaré corregida la setmana vinent.

I no us amoïneu gens ni mica per l’ús de paraules com gaire, que les anirem veient fins que quedin clares!

Aquesta setmana us proposo una entrevista... de l’any 1988. El Josep Maria Espinàs, que ja hem anat coneixent a les classes, presentava cap al final de la dècada dels vuitanta un programa d’entrevistes a Televisió de Catalunya que es deia Identitats. Una de les entrevistes la hi [lla] va fer a la Montserrat Roig, una escriptora i periodista barcelonina morta prematurament als quaranta-cinc anys. Dijous passat, dia deu, va ser el vintè aniversari de la seva mort. Us proposo que mireu aquesta entrevista, feta tres anys abans que morís, perquè la conegueu una mica.

I, com sempre, hi podem trobar la connexió gallega: la Montserrat Roig era lectora de l’Àlvaro Cunqueiro.

Salut i fins demà!

Tercera classe (2-11-2011)

La setmana passada vam seguir treballant el text d’en Josep Maria Espinàs per treure’n tota la informació lingüística que ens fos possible.

Vam comprovar com, només amb la lectura d’un text, podem extreure'n força elements gramaticals que ens permetin deduir paradigmes, per exemple, d’articles (determinats i indeterminats), de demostratius (de primer i segon grau), d’indefinits, de possessius, etc.

Per començar, vam encerclar els articles determinats (el, la, els, les i l' davant de vocal) que hi ha al text. A partir d’aquí, ja podem establir dues normes generals: el plural del masculí es fa afegint-hi una essa i el plural del femení es fa canviant la –a àtona per –es.

El segon pas va ser cercar els exemples d’articles indeterminats (un, una, uns, unes), però només en vam trobar dos: un i una. Com vam completar la informació? Seguint les dues normes deduïdes a partir dels articles determinats: un+s = uns i un-a>un-es = unes. A més a més, dins el text apareix l’article indeterminat femení amagat dins la paraula algunes.

I, si partim d’aquest indefinit femení plural, podem reconstruir-ne la resta del seu paradigma desfent les regles anteriors: algunes>alguna i algun>alguns (fixeu-vos que no porten accent!).

Pel que fa als demostratius, en vam trobar aquest, aquesta i aquests, de primer grau, i aquells de segon grau. A partir d’aquesta informació, en deduïm els que falten: aquests // aquell, aquella i aquelles.

Tot seguit, vam trobar que només hi ha un possessiu en tot el text (la seva), però en vam anar deduint tota la resta del paradigma. A més de les semblances amb el gallec (el meu, els meus / el teu, els teus / el seu, els seus), hem de tenir en compte que els possessius solen tenir les mateixes lletres que els pronoms reflexius (m de primera persona: em, meu; t de segona persona: et, teu; s de tercera persona: es, seu; etc.). I, si veiem que el femení de seu és seva, ja podem saber quins són els altres tenint en compte que en català, tot sovint la u es correspon amb una v: el seu, la seva, els seus. les seves (cosa que també passa amb el lèxic: neu>nevar).

Per acabar, vam buscar totes les formes verbals de la primera conjugació per començar a conèixer les característiques dels verbs catalans (els acabats en –ar fan els gerundis en –ant, els participis en –at, –ada, –ats, –ades). Hem de tenir en compte que la immensa majoria dels verbs de les llengües romàniques són de la primera conjugació, a la qual s’incorporen els verbs que es creen de nou (clicar, etc.), i que només n’hi ha dos d’irregulars: anar i estar.

Durant la propera classe practicarem amb tots els coneixements que ja tenim per tal de reforçar-los i que quedin clars.

Avui us recomano dos vídeos interessants. El primer és un petit reportatge de la sèrie Linguàrium ("Som rics, parlem llengües") dedicat a l'Anxo Baranga, un actor (membre de Furafollas Agrupación Teatral, un grup de teatre gallegocatalà) i pintor gallec establert de fa molts anys a Barcelona.

El segon és un programa de Televisió de Catalunya que es diu El convidat. El presentador, l'Albert Om, va a casa d'un personatge conegut i hi passa el cap de setmana. En aquest capítol l'anfitriona és la Benedetta Tagliabue, una arquitecta italiana que treballa arreu del món des de Barcelona i que ha fet del català la seva llengua habitual.

Fins dimecres!