Sisena classe (23-11-2011)

Com que dúiem [portàvem] moltes classes avançant força gramàtica i familiaritzant-nos amb els verbs, durant la sisena classe vam acabar de corregir les quatre frases que ens quedaven de l’exercici de verbs i vam passar a fer el joc d'endevinar personatges.

El joc que vam fer és aquest en què un participant pensa un personatge (real o fictici, humà o no humà) i la resta l’han d’endevinar mitjançant tot de preguntes que l’interrogat ha de respondre simplement amb sí o no.

La intenció del joc, a més de passar-nos-ho bé, era començar a conèixer el vocabulari relatiu a les descripcions físiques i tot aquell que anés apareixent. Per començar, vam veure les paraules següents (cerqueu als diccionaris les que no entengueu):

• Alt, alta; baix, baixa; gras, grassa; prim, prima (pel que fa a l’aspecte general).
• Cabells [sempre en plural] negres, rossos, pèl-rojos, castanys, grisos, blancs... (un noi de cabells castanys; un noi ros, una noia rossa; un noi pèl-roig, una noia pèl-roja...). O bé, si no en té: calb, “té el cap pelat”... I, quant a la forma: curts, llargs, en mitja melena, arrissats/rinxolats, tenyits...
• Moreno/morè, morena (pel que fa al color de la pell)
• Ulls verds, negres, marrons, castanys, blaus...
• Un home pot portar (o tenir) barba o bigoti.
• Una dona o un home poden dur ulleres, arracades, barret, gorra, visera...
• Poden tenir els llavis prims, molsuts, grossos...
• I, finalment, encara ens acostarem més al personatge si sabem si és viu o és mort; si és home o si és dona; si és gran o és jove; si és un nen o una nena, un noi o una noia...
• I també és interessant saber a què es dedica, de què treballa, d’on ve...

El joc va donar molt bon resultat i tothom es va engrescar a parlar. Potser en tornem a fer un aviat. Com sempre, jugar és una manera d’aprendre i de passar-s’ho bé alhora.

Un dels personatges que van sortir (escriptora, dona, del segle dinou...) és la Rosalía de Castro. Si voleu saber una mica més sobre les primeres traduccions d'aquesta poeta al català, podeu llegir un parell d'articles (aquí i aquí) que l'Helena González —professora de Filologia Gallega a la Universitat de Barcelona— va escriure sobre una traducció de 1917. Durant el segle XX també han aparegut altres traduccions d'aquesta autora, com la del recull Deu poemes gallecs, editat a Santiago el 1954, de Tomàs Garcés, o la que s'inclou dins l'antologia Quinze poetes gallecs, de  1976. Aquesta antologia ja és un clàssic de la poesia gallega traduïda al català i la podeu adquirir (per només 5€) en línia a la pàgina de l'Editorial Moll, que fa dècades que treballa des de Mallorca per la llengua i la cultura dels Països Catalans.

Aquest vespre farem un repàs breu sobre alguna de les coses que vam dir durant la classe de la setmana passada i començarem a treballar el text d’El petit príncep. Mireu de trobar-hi tot el que us vaig indicar a l’entrada anterior.

Cinquena classe (16-11-2011)

La darrera classe l'hem dedicada a repassar alguns dels verbs que hem vist fins ara (ser, estar, viure i dir-se) i la distribució del perfet i del passat perifràstic d’indicatiu, que fem servir depenent de si ens trobem, o no, dins la unitat temporal a la quan ens referim.

Us els penjo aquí perquè els pugueu descarregar si no vau venir a classe. Dimecres vinent els acabarem de corregir i de comentar i us penjaré el solucionari perquè reviseu si heu apuntat bé les correccions.

Per a la setmana vinent, us proposo un exercici sobre el primer capítol d’El petit príncep (per als que no vau venir, no us serà difícil trobar-lo a les biblioteques. Això sí, assegureu-vos que és la traducció de l’Anna i l’Enric Casassas). 

Heu de llegir-lo a casa i mirar de trobar-hi els elements següents:

—Els passats perifràstics i els perfets. Observeu quina distribució tenen i quan es fan servir.

—Hi trobeu algun pronom en o hi? A què deuen fer referència, en el context en què apareixen?

—Intenteu trobar les formes que hi hagi del pronom de primera persona em i del pronom de tercera persona es. Penseu que aquests pronoms varien la forma segons si es troben abans o després del verb i segons si van precedits o seguits d’una vocal o d’una consonant (pot ser que s’apostrofin, etc.).

—Quins participis hi ha en el text? Els podem agrupar segons la terminació i la conjugació a la qual pertanyen?

—Finalment, què volen dir les expressions següents?: “una pila”, “a prop”, “gaire” i “amb prou feines” (cerqueu-les, si us cal, als diccionaris).

La propera classe comentarem tots aquests elements lingüístics i farem una mica de pràctica de lectura.

La recomanació d’avui és un capítol que, tot i que amb una mica de retard, és molt adient per a aquestes dates. És de la sèrie d’humor Plats bruts, que han tornat a emetre no fa gaire per Televisió de Catalunya. En aquest capítol podreu veure, ni que sigui en to d’humor, què és la castanyada. A diferència dels magostos, que se celebren duran tota la temporada de castanyes, a la castanyada només se celebra durant la vigília de l’u de novembre. Si podeu, fixeu-vos en quin vocabulari apareix al programa i, si tenim temps, en parlarem el pròxim dia.

Que tingueu una bona setmana!

Quarta classe (9-11-2011)

La quarta classe del curs la vam començar amb una explicació sobre els diccionaris principals de la llengua catalana. Per ordre de més modern a més antic, tenim en primer lloc el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), que és el diccionari normatiu i de referència de la llengua. En segon lloc, hi ha el Diccionari de la Llengua Catalana de la Gran Enciclopèdia Catalana, que recull el cabal lingüístic propi de la llengua estàndard (cosa que vol dir que també té una funció normativa  —tot i que no estrictament— i que el podem fer servir per redactar qualsevol document formal, estàndard o culte). Per acabar, el tresor lexicogràfic més gran de qualsevol llengua romàtica és el Diccionari Català-Valencià-Balear, també conegut com a Alcover-Moll, en honor als seus autors, i que és molt útil per conèixer paraules dialectals, col•loquials, medievals, antigues, etc., que no apareixen en la resta de diccionaris. Teniu els enllaços a aquestes obres de consulta a la columna de la dreta.

Després d’aquesta explicació, vam repassar alguns dels elements que hem anat veient des que va començar el curs, com la conjugació del verb ser o del verb dir-se, i altres partícules com els articles, els demostratius o els possessius.

Tot seguit vam reprendre la primera conjugació per veure el present, el l’imperfet i el futur d’indicatiu dels únics dos verbs irregulars de tota la conjugació: anar i estar. La resta de verbs, es conjuguen segons el model del verb cantar, que us vaig passar en un full que podeu recuperar aquí.

Tal com us vaig dir, els passats d’indicatiu en català (el perfet i el passat perifràstic) són molt senzills, perquè l’un es construeix amb el present del verb haver + l’infinitiu i, l’altre, amb unes formes modernes o arcaiques del present del verb anar + l’infinitiu. Per tant, L’única dificultat és distingir quan se’n fa servir un i quan se’n fa servir l’altre.

La distribució és la mateixa que la del pretèrit perfet compost (he cantado) i el pretèrit perfet simple (canté) de l’espanyol estàndard. Per exemple:

Aquest matí he cantat a la dutxa – Esta mañana he cantado en la ducha.

Ahir vaig cantar en un sopar – Ayer canté en una cena.

És molt fàcil: quan encara estem dins el període temporal al qual ens referim, utilitzen el perfet i, si aquest període temporal ja s’ha acabat, utilitzem el passat perifràstic. Per exemple:

Aquesta setmana hem estudiat els temps verbals. [Som dins el mateix període]
Durant la classe passada vam estudiar el passat en català. [S'ha acabat el període temporal]

No he viatjat gens, aquest any. [Som dins el mateix període]
L’any passat vaig viatjar molt. [S'ha acabat el període temporal]

Avui al matí he fet un cafè amb llet. [Som dins el mateix període]
Ahir a la nit vaig fer un gintònic. [S'ha acabat el període temporal]

Des del gener, he anat tres vegades a Mallorca. [Som dins el mateix període]
Al gener, vaig anar a Mallorca. [S'ha acabat el període temporal]

Amb tots els elements que hem vist durant aquestes quatre classes, ja teniu prou elements com per construir un petit text sense gaires dificultats. Aquesta és l’activitat que us proposo, que feu una petita redacció de tema lliure, que me l’entregueu demà i us la tornaré corregida la setmana vinent.

I no us amoïneu gens ni mica per l’ús de paraules com gaire, que les anirem veient fins que quedin clares!

Aquesta setmana us proposo una entrevista... de l’any 1988. El Josep Maria Espinàs, que ja hem anat coneixent a les classes, presentava cap al final de la dècada dels vuitanta un programa d’entrevistes a Televisió de Catalunya que es deia Identitats. Una de les entrevistes la hi [lla] va fer a la Montserrat Roig, una escriptora i periodista barcelonina morta prematurament als quaranta-cinc anys. Dijous passat, dia deu, va ser el vintè aniversari de la seva mort. Us proposo que mireu aquesta entrevista, feta tres anys abans que morís, perquè la conegueu una mica.

I, com sempre, hi podem trobar la connexió gallega: la Montserrat Roig era lectora de l’Àlvaro Cunqueiro.

Salut i fins demà!

Tercera classe (2-11-2011)

La setmana passada vam seguir treballant el text d’en Josep Maria Espinàs per treure’n tota la informació lingüística que ens fos possible.

Vam comprovar com, només amb la lectura d’un text, podem extreure'n força elements gramaticals que ens permetin deduir paradigmes, per exemple, d’articles (determinats i indeterminats), de demostratius (de primer i segon grau), d’indefinits, de possessius, etc.

Per començar, vam encerclar els articles determinats (el, la, els, les i l' davant de vocal) que hi ha al text. A partir d’aquí, ja podem establir dues normes generals: el plural del masculí es fa afegint-hi una essa i el plural del femení es fa canviant la –a àtona per –es.

El segon pas va ser cercar els exemples d’articles indeterminats (un, una, uns, unes), però només en vam trobar dos: un i una. Com vam completar la informació? Seguint les dues normes deduïdes a partir dels articles determinats: un+s = uns i un-a>un-es = unes. A més a més, dins el text apareix l’article indeterminat femení amagat dins la paraula algunes.

I, si partim d’aquest indefinit femení plural, podem reconstruir-ne la resta del seu paradigma desfent les regles anteriors: algunes>alguna i algun>alguns (fixeu-vos que no porten accent!).

Pel que fa als demostratius, en vam trobar aquest, aquesta i aquests, de primer grau, i aquells de segon grau. A partir d’aquesta informació, en deduïm els que falten: aquests // aquell, aquella i aquelles.

Tot seguit, vam trobar que només hi ha un possessiu en tot el text (la seva), però en vam anar deduint tota la resta del paradigma. A més de les semblances amb el gallec (el meu, els meus / el teu, els teus / el seu, els seus), hem de tenir en compte que els possessius solen tenir les mateixes lletres que els pronoms reflexius (m de primera persona: em, meu; t de segona persona: et, teu; s de tercera persona: es, seu; etc.). I, si veiem que el femení de seu és seva, ja podem saber quins són els altres tenint en compte que en català, tot sovint la u es correspon amb una v: el seu, la seva, els seus. les seves (cosa que també passa amb el lèxic: neu>nevar).

Per acabar, vam buscar totes les formes verbals de la primera conjugació per començar a conèixer les característiques dels verbs catalans (els acabats en –ar fan els gerundis en –ant, els participis en –at, –ada, –ats, –ades). Hem de tenir en compte que la immensa majoria dels verbs de les llengües romàniques són de la primera conjugació, a la qual s’incorporen els verbs que es creen de nou (clicar, etc.), i que només n’hi ha dos d’irregulars: anar i estar.

Durant la propera classe practicarem amb tots els coneixements que ja tenim per tal de reforçar-los i que quedin clars.

Avui us recomano dos vídeos interessants. El primer és un petit reportatge de la sèrie Linguàrium ("Som rics, parlem llengües") dedicat a l'Anxo Baranga, un actor (membre de Furafollas Agrupación Teatral, un grup de teatre gallegocatalà) i pintor gallec establert de fa molts anys a Barcelona.

El segon és un programa de Televisió de Catalunya que es diu El convidat. El presentador, l'Albert Om, va a casa d'un personatge conegut i hi passa el cap de setmana. En aquest capítol l'anfitriona és la Benedetta Tagliabue, una arquitecta italiana que treballa arreu del món des de Barcelona i que ha fet del català la seva llengua habitual.

Fins dimecres!

Segona clase (26-10-2011)

La segona classe del curs de català la vam començar [comezámola] aprenent a presentar-nos seguint l’estructura bàsica següent:

“Sóc [l’Amparo, l’Alessandro, la Maria, el Suso] // Em dic [Amparo, Alessandro, Maria, Suso] – I sóc de [Pontevedra] però visc a [Santiago]”.

A partir d’aquesta frase bàsica vam començar a veure els pronoms personals (jo, tu, ell-ella, nosaltres, vosaltres, ells-elles) i el present d’indicatiu dels verbs ser i dir-se. Tot i que no el vam treballar [non o traballamos] a classe, també va aparèixer el verb viure.

Tot seguit, vam començar [comezamos] a treballar amb el mètode EuroComRom, un mètode ideat pel professor Tillbert Dídac Stegmann per tal d’afavorir el multilingüisme a Europa i per fer que l’aprenentatge de llengües de la mateixa família lingüística sigui fàcil, amè i ràpid.

El primer que vam fer [fixemos] va ser [foi] fer un cop d’ull a la llista de les cent quaranta-set [147] paraules que formen el nucli del lèxic panromànic, és a dir, que s’han mantingut —tot i que hi puguin haver diferències de significat— en totes les llengües romàniques.

El repàs d’algunes paraules d’aquesta llista ens va servir [serviunos] per començar a identificar fenòmens que ens serveixen per deduir semblances i diferències entre el gallec i el català (per exemple, la pèrdua de les –o i –e finals: campo-camp, carne-carn; el manteniment del grup qua- inicial, com en portuguès o en gallec oriental: cal-qual, cando-quan; o bé, que moltes de les paraules patrimonials començades per cl- / pl- / fl- del català comencen per chi- [ki] / pi- / fi- en italià, per ll- en castellà o per ch- en gallec. Fixeu-vos en l’exemple:

Català: La clau és en una sala plena de flames.

Italià: La chiave è in una sala piena di fiamme.

Espanyol: La llave está en una sala llena de llamas.

Gallec: A chave está nunha sala chea de chamas.

Establir totes aquestes relacions ens pot servir per deduir paraules quan llegim o escoltem una altra llengua. Aquesta llista la podeu trobar a les pàgines 38-41 de l’edició gallega del manual i a les pàgines 36-39 de l’edició catalana.

Finalment, vam inaugurar [inauguramos] la secció ‘Catalans a Galícia’ (com si fos un programa de ràdio!) i vam treballar [traballamos] aquest text de Josep Maria Espinàs, del llibre A peu per Galícia.

A la part de sota del text teniu les paraules que vam anar [fomos] comentant i que podeu continuar mirant a casa. Per ampliar vocabulari, us recomano que cerqueu [o busqueu] les paraules que no entengueu al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) o al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, que teniu enllaçats a la columna de la dreta.

Per acabar, podeu mirar-vos aquest vídeo on apareix el professor Stegmann parlant en occità i explicant el seu cas: ell va néixer [naceu] a Barcelona, fill del director del Col•legi Alemany, i hi va viure [viviu] fins als 10 anys, però va marxar [marchou] de la ciutat sense saber ni tan sols que s’hi parlava català. Ja de gran, va començar a aprendre la llengua catalana i, a partir d’aquí, altres llengües com l’occità.

Fixeu-vos en la gran semblança de l’occità amb el català i com aquesta llengua tan maltractada, pròpia de tot el migdia de França, és el pont entre el català i el francès, tal com us vaig dir [dixen] a la primera classe. Aprendre el català us servirà, entre altres moltes coses, per poder entendre el sentit general d’un text, oral o escrit, en occità.

Fins dimecres vinent!

Primera classe (19-10-2011)

Durante a primeira clase fixemos unha introdución aos Países Cataláns para coñecermos o contexto social, político e xeográfico da lingua catalá.

Despois de falarmos da orixe do nome Países Cataláns e xustificarmos o seu uso, (proposto a finais do s. XIX no País Valenciano e estendido durante o s. XX), estivemos vendo os límites da lingua catalá, que non sempre coinciden cos administrativos dos oito territorios nos que se fala: a Catalunya do Norte, Andorra, Cataluña, a Franxa, o País Valenciano, El Carxe, as Illas Baleares e L’Alguer (en català: Catalunya del Nord, Andorra, Catalunya, la Franja, el País Valencià, El Carxe, les Illes Balears i l’Alguer).

Ademais dos límites, vimos tamén que o catalán non é oficial en todos os territorios e que, nos lugares onde o é, non ten o mesmo estatus en cada un deles: non ten ningún tipo de oficialidade na Franxa (está simplemente recoñecido) e en El Carxe, é oficial na Catalunya do Norte (aínda que en contradición co artigo 2º da Constitución francesa...), cooficial en Catalunya (xunto co español e o occitano), nas Baleares e no País Valenciano (co nome de valenciano) e ten un certo recoñecemento en L’Alguer (na ligazón veredes o Estatuto da Cidade de L'Alguer redactado en alguerés). Ademais, é a única lingua oficial do estado andorrano.

O importante da primeira clase non era, pois, lembrar datas e saber feitos históricos de memoria, senón ter unha visión de conxunto dos Países Cataláns e entender a complexidade sociolongüística e xeopolítica dos seus territorio e, xa que logo, a dificultade que de aí se deriva á hora de artellar políticas comúns.

Para ampliardes o que fomos vendo, recoméndovos que vexades estes pequenos vídeos (duns tres minutos cada un) da serie de reportaxes “Els confins de la llengua” que fixo hai un par de anos o xornal Avui. Están dedicados a El Matarranya (unha das comarcas da Franxa), a El Carxe, á Illa de Tabarca (unha pequenísima illa do País Valenciano, diante de Santa Pola), a Formentera, a L’Alguer, a Perpinyà e a Andorra. O último vídeo da serie é unha análise da situación da lingua catalá nestes lugares [aviso importante: os vídeos están ben, mais non tomedes como modelo a lingua do presentador, é espantosa...].

E, para acabar, algunha nota de actualidade. O ministerio italiano da Instrución, a Universidade e a Investigación impulsou un grupo de traballo, do que forman parte tamén o Goberno da Rexión Autónoma de Sardeña e o Concello de L’Alguer, e no que vai participar a Generalitat de Catalunya, para introducir o catalán no currículo escolar dos estudantes alguereses.

Doutra banda, hoxe hai corenta anos do famoso discurso de Pau Casals na ONU, co gallo de ser galardoado coa Medalla da Paz desta institución. Pau Casals viviu o exilio en Prada, na Cataluña do Norte —onde todos os veráns se celebra un festival internacional de música que leva o seu nome—, e nunca máis volveu á Cataluña do sur. Aquí podedes ler a tradución ao catalán do discurso.

Na próxima sesión recomendareivos dicionarios e ferramentas de aprendizaxe da lingua, algunhas páxinas interesantes e comezaremos xa cos contidos lingüísticos. E non vos preocupedes: falareivos en catalán e falaredes vós tamén.

Benvidas e benvidos! Benvingudes i benvinguts!

Benvingudes i benvinguts al blog del curs de català de la Gentalha do Pichel. Un cop a la setmana, hi posaré el que hàgim vist a classe, per tal que puguem repassar tot que que hi anem fent i, també, perquè qui no hi hagi pogut assistir no en perdi el fil i es pugui posar al dia fàcilment. D'altra banda, també ens servirà per compartir continguts audiovisuals i documents que ens serveixin de complement o de material de feina.

A més a més, al blog també hi podreu trobar enllaços a eines lingüístiques que us ajudaran en l'aprenentatge de la llengua catalana, com ara diccionaris, vocabularis o recursos en línia.

Recordeu que la llengua s'aprèn fent-la servir: llegint, parlant, parant l'orella, escrivint... Així que ànims i a bellugar-la!

Benvidos e benvidas ao blog do curso de catalán da Gentalha do Pichel. Unha vez á semana, porei aquí o que vimos na aula, para que poidamos repasar todo que o vaiamos facendo e, tamén, para que quen non puidese asistir non perda o fío das clases e se poida pór ao dia facilmente. Doutra banda, tamén nos vai servir para compartir contidos audiovisuais e documentos que nos sirvan de complemento ou de material de traballo.

Ademais, no blog tamén atoparedes enlaces a ferramentas lingüísticas que vos axudaran na aprendizaxe da lingua catalá, como dicionarios, vocabularios ou recursos en liña.

Lembrade que a lingua se aprende usándoa: lendo, falando, pondo a orella, escribindo... Así que ánimos e a movela!